De la economía verde, l@s indignad@s y los foros sociales./De l’economia verda, els i les indign@ts i els fòrums socials

Esther Vivas

La defensa de los bienes comunes, los ecosistemas y la biodiversidad es hoy uno de los temas más importantes en la agenda de los movimientos sociales en América Latina y esto es precisamente lo que está en juego en la cumbre de las Naciones Unidas sobre Desarrollo Sostenible Río+20, que tendrá lugar en junio 2012 en Río de Janeiro. El Foro Social Temático ‘Crisis capitalista, justicia social y ambiental’, que concluyó el pasado domingo 29 en Porto Alegre (Brasil), sirvió para establecer las bases para la movilización social de cara a esta cita clave.

La ofensiva del capitalismo, vía la economía verde, para privatizar todos los ámbitos de la vida y la naturaleza se intensifica. Y en un contexto de crisis económica como el actual, una de las estrategias del capital por recuperar la tasa de ganancia se basa en mercantilizar los ecosistemas. Asimismo, se presentan la nuevas tecnologías (nanotecnología, agrocombustibles, geoingeniería, transgénicos…) como la alternativa a la crisis climática cuando éstas no harán sino intensificar la crisis social y ecológica que enfrentamos.

Todo apunta a que la Cumbre de Río +20 va a servir para despejar el camino a las empresas para legitimar sus prácticas de apropiación de los recursos naturales. De aquí la importancia de la Cumbre de los Pueblos de Río+20, que se celebrará días antes de la cumbre oficial, organizada por un amplio abanico de movimientos sociales y que presentará un programa y una hoja de ruta alternativos.

En Europa y en Estados Unidos, en cambio, la resistencia indignada se centra en la movilización contra los recortes sociales, las privatizaciones, la banca y el pago de una deuda ilegítima. Temas, paradójicamente, centrales en América Latina en las décadas de los años 80, 90 y 2000. Colocar la cuestión de la crisis ecológica y la economía verde en la agenda de estos nuevos movimientos sociales (indignad@s y occupiers) fue otra de las cuestiones repetidamente planteadas en el Foro Social Temático. En definitiva, la necesidad de vincular la lucha por la justicia social con la lucha por la justicia ecológica.

Y una última preocupación atravesó este foro, latente en anteriores ediciones y que cobra mayor urgencia al calor de los últimos acontecimientos, el repensar el proceso del Foro Social Mundial en el contexto de apertura de un nuevo ciclo de protesta social indignada. Los nuevos movimientos sociales que hemos visto emerger en el mundo árabe y el Magreb, Europa y Estados Unidos abordan una agenda de acción al margen de los foros sociales que son un instrumento de una época que ya pasó.

A pesar del éxito de la jornada de acción global del 15O (15/10/2011), su coordinación internacional fue más bien débil. Díez años atrás, en cambio, los foros sociales (y en especial el Foro Social Mundial y el Foro Social Europeo) eran uno de los principales referentes del movimiento altermundialista y antiguerra, entonces en auge, y actuaban como motor de un programa y una agenda de lucha contra la globalización neoliberal y la guerra. Esto pasó a la historia. Y ahora está por ver de qué nuevos instrumentos de coordinación podrá dotarse esta marea indignada. Lo que es seguro, pero, es que en este camino en construcción hacia nuevos procesos y marcos de trabajo, la experiencia del Foro Social Mundial y de las campañas e iniciativas altermundialistas del periodo anterior no habrán sido en balde sino al contrario.

*Esther Vivas ha participado en el Foro Social Temático de Porto Alegre.

De l’economia verda, els i les indign@ts i els fòrums socials

Esther Vivas

La defensa dels béns comuns, els ecosistemes i la biodiversitat és avui un dels temes més importants en l’agenda dels moviments socials a l’Amèrica Llatina i això és precisament el que està en joc a la cimera de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible Rio+20, que tindrà lloc el juny 2012 a Rio de Janeiro. El Fòrum Social Temàtic ‘Crisi capitalista, justícia social i ambiental’, que va concloure el passat diumenge 29 a Porto Alegre (Brasil), va servir per establir les bases per a la mobilització social de cara a aquesta cita clau.

L’ofensiva del capitalisme, a través de l’economia verda, per privatitzar tots els àmbits de la vida i la natura s’intensifica. I en un context de crisi econòmica com l’actual, una de les estratègies del capital per a recuperar la taxa de guany consisteix en mercantilitzar els ecosistemes. Així mateix, es presenten les noves tecnologies (nanotecnologia, agrocombustibles, geoenginyeria, transgènics …) com l’alternativa a la crisi climàtica quan aquestes no faran sinó intensificar la crisi social i ecològica que enfrontem.

Tot sembla indicar que la Cimera de Rio+20 servirà per obrir el camí a les empreses i per legitimar les seves pràctiques d’apropiació dels recursos naturals. D’aquí la importància de la Cimera dels Pobles de Rio+20, que se celebrarà dies abans de la cimera oficial, organitzada per un ampli ventall de moviments socials i que presentarà un programa i un full de ruta alternatius.

A Europa i als Estats Units, en canvi, la resistència indignada se centra en la mobilització contra les retallades socials, les privatitzacions, la banca i el pagament d’un deute il·legítim. Temes, paradoxalment, centrals a l’Amèrica Llatina en les dècades dels anys 80, 90 i 2000. Col·locar la qüestió de la crisi ecològica i l’economia verda en l’agenda d’aquests nous moviments socials (indignats, occupiers) va ser una altra de les qüestions repetidament plantejades en el Fòrum Social Temàtic. En definitiva, la necessitat de vincular la lluita per la justícia social amb la lluita per la justícia ecològica.

I una última preocupació va ser present en aquest fòrum, latent en anteriors edicions i que ara pren més urgència en motiu dels últims esdeveniments, el repensar el procés del Fòrum Social Mundial en el context d’obertura d’un nou cicle de protesta social indignada. Els nous moviments socials que hem vist emergir al món àrab i al Magrib, Europa i Estats Units aborden una agenda d’acció al marge dels fòrums socials, que són un instrument d’una època que ja ha passat.

Malgrat l’èxit de la jornada d’acció global del 15O (15/10/2012), la seva coordinació internacional va ser més aviat feble. Deu anys enrere, en canvi, els fòrums socials (i especialment el Fòrum Social Mundial i el Fòrum Social Europeu) eren un dels principals referents del moviment altermundialista i antiguerra, aleshores en auge, i actuaven com a motor d’un programa i una agenda de lluita contra la globalització neoliberal i la guerra. Això va passar a la història. I ara cal veure de quins nous instruments de coordinació podrà dotar-se aquesta onada indignada. El que és segur, però, és que en aquest camí en construcció cap a nous processos i marcs de treball, l’experiència del Fòrum Social Mundial i de les campanyes i iniciatives altermundialistes del període anterior no hauran estat en va sinó al contrari.

* Esther Vivas ha participat en el Fòrum Social Temàtic a Porto Alegre.

+ info: http://esthervivas.wordpress.com